LA HISTÒRIA CONEGUDA
El passat del qual tenim constància escrita, ens parla d’un dels llinatges més importants de la regió, el dels Peratallada, que al segle XIII enllaçà amb un altre de no menys notori: els Cruïlles. Aquests últims van conservar la baronia de la població fins al segle XIX. Existeixen documents al·lusius datats el 1039 i el 1065 com a referències escrites més remotes. L’any 1153, apareix un Dalmau de Peratallada i altres documents del segle XIV que descriuen esdeveniments socials i, fins i tot inventaris.
La torre del Castell domina el nucli; el seu origen, igual com el de les muralles, és poc precís i se’l situa entre els segles XI i XII, sofrint amb el temps diverses modificacions. En l’actualitat aquest edifici és un hotel senyorívol però ara clausurat. El conjunt arquitectònic de la vila té la consideració de bé Històric-Artístic des de 1976, coincidint amb la formació del municipi de Forallac.
Tot intent de precisar més dades sobre aquesta població més enrere del segle XI, és entrar en un terreny menys sòlid, però pensar que el lloc va ser utilitzat abans d’aquesta datació és el més lògic; tinguem en compte que, fora muralles, es troba l’església romànica dedicada a Sant Esteve (segles XII-XIII). Aquest sant va ser patró dels picapedrers i molers –d’entre altres–, activitats molt difoses i presents en aquelles èpoques i contrades, però també en temps més remots com hem vist en altres articles relacionats. Però si en algun lloc d’aquesta regió, els favors d’aquest sant pogueren ser constantment requerits, aquest degué ser a Peratallada; n’hi ha prou amb donar un cop d’ull al monumental treball fet al fossat per tenir una idea de l’esforç que aquí van realitzar els treballadors de la pedra.
El fossat és el més notori dels elements arquitectònics que presenta la vila. En canvi, sobre ell, poques coses s’han dit o escrit i al nostre entendre, hi rau la part més remota i desconeguda de la història de Peratallada. El relleu de les seves parets presenta els mateixos traços que els vistos en els propers Clots de Sant Julià (1), una antiga pedrera, on apareixen com aquí, les marques pròpies de la percussió que ens recorden l’opus spicatum.
L’oficialitat apunta l’origen de la població a èpoques alt medievals, però estem parlant en definitiva de l’Empordà, una de les àries peninsulars amb major presència de megàlits i per tant una de les que contempla amb major tradició l’art de tallar i modelar la pedra, aquest element sagrat que tants misteris amaga sobre les seves utilitats místiques primigènies, però també dels seus oficiants i obrers. Peratallada és només un més dels llocs empordanesos on aquesta tradició és molt visible a través dels seus vestigis. El cristianisme va posar el lloc sota l’advocació d’un sant que va ser patró de picapedrers, figura cristiana martiritzada amb la lapidació. Però aquí en temps pagans, algun element local del qual res sabem sobre la seva identitat primigènia, va haver de ser substituït o cristianitzat sota les influències d’aquest sant. Qui sap, si aquest figura d’origen pagà, era un personatge relacionat amb les antiquíssimes arts del manipulat de la pedra.
